Reichskommissariat Ostland

Reichskommissariat Ostland




1941 – 1945



de}}}{{{common_name}}} de}}}Reichskommissariat Ostland
Bandera Escut
Ubicació de {{{common_name}}}
Informació
CapitalRiga
Idioma oficialAlemany

Estonià, letó, lituà, belarús, rus
MonedaReichsmark (de facto)
Geografia
Superfície1941: 512.000 km²
Població1941 (est.): 19.200.000 (Densitat: 37,5 h/km²)
Període històric
Segona Guerra Mundial
Establiment1941
Dissolució1945
Política
Forma de governAdministració civil
Reichskommissar
 • 1941-1944:Hinrich Lohse
 • 1944-1945:Erich Koch

El Reichskommissariat Ostland va ser el nom alemany de la unitat administrativa territorial que agrupava diversos països i regions ocupats per l'Alemanya Nazi a Europa de l'Est durant la Segona Guerra Mundial. La província d'Ostland va ser formada en consolidar-se l'avançamentde les tropes nazis després de l'operació Barbarroja el 1941 i comprenia els països bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), diverses regions de l'est de Polònia, i zones occidentals de Belarús, Ucraïna i Rússia que fins aleshores es trobaven sota el control o sobirania de la Unió Soviètica.

També va ser conegut sota el nom inicial de Reichskommissariat Baltenland («Terres bàltiques»).[1] L'organització política d'aquest territori, després d'un període inicial d'administració militar després de la conquesta, nominalment va passar a estar sota l'autoritat del Ministeri del Reich per als Territoris Ocupats de l'Est (Reichsministerium für Die besetzten Ostgebiete o RMfdbO) liderat per l'ideòleg nazi Alfred Rosenberg, encara que aviat va passar a ser dirigit pel nou Reichskommissar Hinrich Lohse.

El principal objectiu polític que el ministeri estableix per a l'Est, en el marc de les polítiques Nacionalsocialistes establertes per Adolf Hitler, passava pel complet extermini de les poblacions de jueus, l'establiment d'alemanys ètnics i l'expulsió o germanització entre la població local. Mitjançant l'ús dels Einsatzgruppen A i B, més d'un milió de jueus van ser assassinats al Reichskommissariat Ostland.[2] Les polítiques de germanització, plantejades sobre les bases del Generalplan Ost, acabarien sent portades a terme a través d'una sèrie d'edictes especials i les línies mestres dels plans generals per a Ostland.[3] Ostland no ha de confondre's amb l'Ober Ost, entitat alemanya que va tenir un paper similar als països bàltics durant el període de la Primera Guerra Mundial.

  1. Kay, 2006, p. 129.
  2. Pohl, Reinhard. «Reichskommissariat Ostland Schleswig-Holsteins Kolonie» (PDF).
  3. Czeslaw Madajczyk (Hrsg.): Vom Generalplan Ost zum Generalsiedlungsplan. Saur, München 1994, S. XI.

Developed by StudentB