| |||||
| |||||
| |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Riga | ||||
Idioma oficial | Alemany Estonià, letó, lituà, belarús, rus | ||||
Moneda | Reichsmark (de facto) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1941: 512.000 km² | ||||
Població | 1941 (est.): 19.200.000 (Densitat: 37,5 h/km²) | ||||
Període històric Segona Guerra Mundial | |||||
Establiment | 1941 | ||||
Dissolució | 1945 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | Administració civil | ||||
Reichskommissar | |||||
• 1941-1944: | Hinrich Lohse | ||||
• 1944-1945: | Erich Koch |
El Reichskommissariat Ostland va ser el nom alemany de la unitat administrativa territorial que agrupava diversos països i regions ocupats per l'Alemanya Nazi a Europa de l'Est durant la Segona Guerra Mundial. La província d'Ostland va ser formada en consolidar-se l'avançamentde les tropes nazis després de l'operació Barbarroja el 1941 i comprenia els països bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), diverses regions de l'est de Polònia, i zones occidentals de Belarús, Ucraïna i Rússia que fins aleshores es trobaven sota el control o sobirania de la Unió Soviètica.
També va ser conegut sota el nom inicial de Reichskommissariat Baltenland («Terres bàltiques»).[1] L'organització política d'aquest territori, després d'un període inicial d'administració militar després de la conquesta, nominalment va passar a estar sota l'autoritat del Ministeri del Reich per als Territoris Ocupats de l'Est (Reichsministerium für Die besetzten Ostgebiete o RMfdbO) liderat per l'ideòleg nazi Alfred Rosenberg, encara que aviat va passar a ser dirigit pel nou Reichskommissar Hinrich Lohse.
El principal objectiu polític que el ministeri estableix per a l'Est, en el marc de les polítiques Nacionalsocialistes establertes per Adolf Hitler, passava pel complet extermini de les poblacions de jueus, l'establiment d'alemanys ètnics i l'expulsió o germanització entre la població local. Mitjançant l'ús dels Einsatzgruppen A i B, més d'un milió de jueus van ser assassinats al Reichskommissariat Ostland.[2] Les polítiques de germanització, plantejades sobre les bases del Generalplan Ost, acabarien sent portades a terme a través d'una sèrie d'edictes especials i les línies mestres dels plans generals per a Ostland.[3] Ostland no ha de confondre's amb l'Ober Ost, entitat alemanya que va tenir un paper similar als països bàltics durant el període de la Primera Guerra Mundial.